|
|
|
|
| |
Epistolari de Joan Miró |
Públic general |
|
| |
Premi ACCA 2009
per l'acurada i documentada edició de la correspondència catalana de Joan Miró, element clau per entendre els orígens de la seva vocació artística i les transformacions del seu procés pictòric i iconogràfic.
(...) Celebro l'opinió que té formada sobre Cocteau, al que jo de moltíssim temps tinc jutjat amb tota la duresa.
Crec que el dia que vosté vegés d'aprop i palpés una série de gent que des d'aquí els hi fan l'efecte de grans artistes o eminents crítics, sentiria el seu baf d'immondes gripaus. Es per això que no em canço de repetir-li que per escriure sobre art o lo que sigui, no movent-se de Barcelona no és possible -per intel•ligent i sensible que se sigui- fer-ho si no d'una manera molt sumària.
Jo puc estar molt documentat sobre la caça del lleó, i haver-ne vist molts films i llegir molts llibres, però si em proposo escriure'n un llibre sense decidir-me a agafar la carabina i anar a la jungla, sols podré fer-ho d'una manera molt artificiosa.(...)
Fragment d'una carta enviada a Sebastià Gasch. Mont-roig, 2 d'agost de 1928
La Fundació Joan Miró amb la Fundació Lluís Carulla i l'Editorial Barcino presenten el primer volum de l'Epistolari Català de Joan Miró.
L'epistolari -concebut en dos volums- està integrat per més de mil cartes i targetes postals, la majoria inèdites, que van adreçades a més de cent corresponsals amb qui mantenia relacions diverses: els seus familiars més directes, els seus amics de joventut, crítics d'art, col•legues artistes, galeristes, periodistes...
Alguns d'aquests corresponsals tenen una importància cabdal, pel gruix de la seva relació epistolar, per la seva presència al llarg del temps o per la intensitat d'algunes de les qüestions que els escrits reflecteixen. Els intercanvis d'opinions són, en aquest sentit, especialment destacables amb personatges com Josep Francesc Ràfols i Enric Cristòfol Ricart, dos companys de joventut als quals confia els seus primers gustos artístics; Josep Dalmau, el galerista que apostà per ell abans que ningú, tant a Barcelona com a París; Sebastià Gasch, el seu altaveu crític a Barcelona; J.V. Foix, que, durant els anys trenta i des de les pàgines de La Publicitat va donar a conèixer als lectors catalans tot el que tenia a veure amb Miró; Joan Prats, l'amic incansable i conseller; Joaquim Gomis, un altre indefugible company de viatge, autor de fotografies memorables de l'artista; Josep Llorens Artigas, amic de joventut, i Josep Lluís Sert, el gran arquitecte, amb el qual col•laborà en el programa arquitectònic i plàstic per a la Fondation Maeght a Sant Pau de Vença, com també en el taller de l'artista a Palma o en l'edifici de la Fundació Joan Miró a Barcelona.
Aquest Epistolari català no hauria estat possible sense la sensibilitat especial del mateix artista respecte al material documental. Miró, a més a més d'artista, actuava com un arxiver, com un bibliotecari, com un documentalista, i conservava pràcticament tot el que es relacionava amb la seva singladura creativa. I de la mateixa manera que conservà una vastíssima col•lecció d'esbossos, de dibuixos preparatoris, d'anotacions, de projectes, etc., que acabà donant a la Fundació Miró de Barcelona, també preservà les cartes que rebia. I, més interessant i tot, des de ben aviat fou conscient del valor de les cartes que ell mateix enviava, la qual cosa revela també un sentiment clar del paper que l'artista vol tenir en la història.
I efectivament, la correspondència permet resseguir la trajectòria de Miró des dels seus inicis, passant per la marxa a París, les estratègies dels anys vint, l'esplendor dels trenta, la penúria cultural franquista i el desig de reprendre amb força l'activitat un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Són cartes que repassen la faceta més íntima de l'artista i mostren un home dedicat en cos i ànima a la seva obra, amb unes conviccions ètiques, estètiques i polítiques molt arrelades i que són un material fonamental per a l'estudi de l'obra i la biografia de l'artista.
L'edició de l'Epistolari català de Joan Miró, establert per Joan Ainaud de Lasarte (1919-1995), ha anat a càrrrec d'un equip d'investigadors i documentalistes encapçalats per Joan M. Minguet, Teresa Montaner i Joan Santanach.
Fitxa tècnica:
Epistolari català Joan Miró 1911-1945. Vol 1
Editorial Barcino/Fundació Joan Miró. Barcelona, 2009
ISBN: 9788472267565
PVP: 75,00 €
Amics Fundació Joan Miró: 60,00 €
En venda a la llibreria.
|
|
|
|
Xarxes 
RSS 
Podcast
Subscriu-te
