Fundació Joan Miró
Cicle | Històric

Espai 13

Cerca
Horari · Tarifes
Com arribar-hi
Contacte
Mapa web
 

Cicle: Silenci explícit

Actual

Comissariat per: TRES

08/10/2009 - 08/09/2010

El títol del cicle fa referència a una manera d'entendre el silenci que subverteix la mateixa semàntica del mot per convertir-lo en un clamor. Assenyala també la pulsió positiva i intencional que desmarca el silenci de l'abstracció per transformar-lo en una acció o un fet molt pròxim a la renúncia però que no hi cedeix, que malda per denotar la seva presència i es complau a observar-se a si mateix des del propi abisme. Entès així, el silenci funciona com una metàfora del canvi de paradigma, escapant de les accepcions sovint limitadores que la tradició i el comportament cultural li confereixen. És un silenci que delimita amb la paraula però que no s'hi oposa, com tampoc no s'oposa al so, a l'acció, a la llum o al moviment.

El silenci és un fenomen la naturalesa del qual, obertament contradictòria, el converteix en la paradoxa per excel•lència i en el mot escorradís que va fer dir a Bataille: "És, de totes les paraules, la més poètica i més perversa: ella mateixa és la prova de la seva mort" . Conseqüència d'aquesta condició, el silenci és un concepte camaleònic, essencialment polisèmic i no-absolut, que transcendeix el fet merament físic o acústic i el sentit del qual varia radicalment depenent del context en què es troba.

La cerca del silenci, d'aquest "apogeu de la resistència a comunicar" de què parla Susan Sontag, és una constant en l'art contemporani des que aquest es va focalitzar molt concentradament en l'exploració dels seus propis límits. Des de Kasimir Malèvitx, Marcel Duchamp i Yves Klein fins a James Lee Byars, Michael Asher, Robert Barry o Juan Muñoz, els artistes contemporanis han postulat el silenci, la reducció, el no-res, la pausa, l'absència, la desaparició, la invisibilitat, el buit, la no-acció o la renúncia sense haver-los esgotat. El silenci, en art, continua essent avui una frontera, un territori absolutament lliure, escassament explorat i encara per cartografiar.

Exposicions del cicle

Mayte Vieta

08/10 - 08/12/2009

Mario García Torres

17/12/2009 - 21/02/2010

Tom Kotik

Exposició Actual

Sophie Whettnall

06/05 - 27/06/2010

Sirous Namazi

09/07 - 08/09/2010

Mayte Vieta

cossos de Llum. 08/10 - 08/12/2009

L'artista de Blanes, Mayte Vieta (1971), ens submergeix amb la seva instal·lació fotogràfica cossos de Llum, creada per a Silenci explícit, en l'obscuritat il·luminada d'un mar nocturn d'una quietud sorprenent. L'espectador és engolit per aquest tríptic monumental sobre el silenci per dialogar amb la fragilitat humana i la mort. Mayte Vieta ha fotografiat la superfície del mar multitud de vegades, mostrant sempre una gran sensibilitat per la utilització de la llum. La seva instal·lació Silenci, de 1999, en la qual es va autoretratar amb plàcida ambiguïtat sota l'aigua d'un mar ple de llum, va significar el començament d'una etapa de productivitat que ha anat conformant una carrera que l'ha situada entre les artistes joves amb més projecció del nostre país. Passats deu anys i en un punt d'inflexió del seu treball després de ser mare, l'artista ha tornat a visitar les profunditats del mar per construir un tríptic monumental sobre el silenci mitjançant el qual dialoga amb ella mateixa, amb l'espectador i amb l'art respecte a la fragilitat humana i a la mort.

La seva nova instal·lació fotogràfica, cossos de Llum, ens submergeix en un mar molt diferent del de Silenci. Aquesta vegada Vieta retrata un mar nocturn absolutament refrectari a la llum amb què l'il·lumina i d'una negror que té continuïtat en la mateixa foscor d'un Espai 13 pintat de negre, que esdevé així part integral de l'obra. Dins d'aquesta foscor, però, la llum projectada en el mar amb un potent focus ens revela la presència d'un cos femení nu a escala natural flotant enmig del no-res. És un cos que se'ns mostra obertament, desplegant-se en el que sembla ser un procés lent i tortuós, alhora que alliberador.

L'espectador situat al mig de l'espai és engolit per la quietud d'un abisme ingràvid i per un temps que sembla suspès. El dolor, el desig, els somnis i la mort hi són evocats des del silenci i des d'una obscuritat inquietant per la qual es filtra la nostra pròpia fragilitat.  

Mayte Vieta ha estat recentment seleccionada com una de les artistes candidates a rebre les Beques Endesa, dotades amb 24.000€.

Amb la colaboració de:

987 Barcelona HotelEl PeriódicoComRàdio

Barra decorativa de separación
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya - Ajuntament de Barcelona - Diputació de Barcelona - Ministerio de Cultura - Ministerio de Economía y Hacienda - Ministerio de Industria, Turismo y Comercio - BBVA -Fundació Caixa Girona
© Fundació Miró 2008 · Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat · Disseny i programació www.trigital.org
castellano | català | english
web patrocinada per: