|
|
|
|
| |
Biografia |
| |
|
1893 - 1907
|
1893
20 d'abril: Joan Miró i Ferrà neix a Barcelona, a les 9 del vespre, al passatge del Crèdit, 4. El pare, Miquel Miró i Adzerias, fill d'un ferrer de Cornudella, és orfebre i rellotger. La mare, Dolors Ferrà i Oromí, és filla d'un ebenista de Palma de Mallorca.
1900
Comença a anar a l'escola del carrer del Regomir, 13. Les classes de dibuix les fa amb un professor anomenat Civil.
|
1901
Primers dibuixos conservats.
1907
Assisteix a l'Escola de Comerç de Barcelona, i al mateix temps a l'Escuela Superior de Artes Industriales y Bellas Artes (la Llotja), on va fins al 1910. Té de professors Modest Urgell i Josep Pascó.
|
|
|
1910 - 1913
|
1910
Fa de comptable a la casa Dalmau i Oliveres, de Barcelona, especialitzada en drogueria i productes colonials. Participa per primera vegada en una exposició de retrats i dibuixos antics i moderns, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona.
1911
Inadaptació a la feina. Contreu la febre tifoide i passa la convalescència a Mont-roig, a la masia que acaben de comprar els seus pares.
|
1912
Decideix dedicar-se de ple a la pintura i s'inscriu a l'Escola d'Art de Francesc Galí, on va fins al 1915. Hi coincideix amb Joan Prats, Josep Francesc Ràfols, Enric Cristòfol Ricart i possiblement amb Josep Llorens Artigas, entre altres.
1913
S'inscriu al Cercle Artístic de Sant Lluc, on assisteix a sessions de model. Hi coincideix novament amb Joan Prats, amb qui consolida una gran amistat.
|
|
|
1916 - 1920
|
1916
Coneix el marxant Josep Dalmau, que s'interessa per la seva obra. Conjuntament amb E.C. Ricart lloga un taller al carrer de Sant Pere més Baix, 51, de Barcelona, que comparteixen fins a l'any 1918.
1917
Per mitjà de Josep Dalmau, coneix probablement Maurice Raynal i Francis Picabia. S'interessa per la poesia i llegeix revistes d'avantguarda catalanes i franceses, com ara Nord-Sud, de Pierre Reverdy, i SIC, d'Albert Birot. Visita l'"Exposition d'Art Français", a Barcelona.
|
1918
Forma part de l'Agrupació Courbet, juntament amb Josep Llorens Artigas, J.F. Ràfols, E.C. Ricart, Rafael Sala, Francesc Domingo i Marià Espinal, tots ells alumnes de l'Escola Galí i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona.
1920
Va a París per primera vegada, on Josep Dalmau intenta organitzar-li una exposició. Visita Picasso.
|
|
|
1921 - 1924
|
1921
A París, des d'ara fins al 1925, pot disposar del taller de Pablo Gargallo a la rue Blomet, 45, durant els mesos lectius. Passa la resta de l'any principalment a Mont-roig. Primera exposició individual a París, a la Galerie La Licorne, organitzada per Josep Dalmau. El prefaci del catàleg és de Maurice Raynal.
1922
A París viu i treballa a la rue Blomet, 45. Es relaciona amb André Masson, veí seu, i amb Roland Tual.
|
1923
A través de Masson coneix Michel Leiris i probablement Antonin Artaud, Robert Desnos, Jean Dubuffet, Paul Éluard, Marcel Jouhandeau, Georges Limbour, Raymond Queneau i Armand Salacrou. També coneix Ernest Hemingway, que li comprarà La masia, i Ezra Pound. A Mont-roig comença a pintar La terra llaurada, Paisatge català (el caçador) i Pastorale, que marcaran una nova trajectòria en la seva obra.
1924
Alguns poetes i escriptors d'avantguarda es reuneixen al taller de Masson, a la rue Blomet, 45. Durant aquest període els amics de Miró són Max Jacob, Michel Leiris, Georges Limbour, Benjamin Péret, Armand Salacrou i Roland Tual.
|
|
|
1925 - 1929
|
1925
Primer encontre amb André Breton, que visita el taller de la rue Blomet. Primera exposició individual a la Galerie Pierre, de París.
1926
A París s'estableix en un nou taller a la rue Tourlaque, 22, a la Cité des Fusains. Té de veïns Max Ernst, Hans Arp i probablement Paul Éluard i Camille Goemans. Amb Max Ernst realitza els decorats i el vestuari del ballet Romeo i Julieta, per als Ballets Russos de Diàguilev.
|
1928
Realitza els primers collages-objectes titulats Ballarina espanyola. Va a Bèlgica i Holanda. A Mont-roig pinta els Interiors holandesos.
1929
Treballa en la sèrie coneguda amb el nom de Retrats imaginaris. Es casa amb Pilar Juncosa, a Palma de Mallorca. S'instal.len a París, en un apartament de la rue François Mouton, 3.
|
|
|
1930 - 1932 |
1930
Treballa en una sèrie de pintures d'estil molt desigual. Segons ell, aquestes obres són un adéu, si més no temporal, a la pintura. Manifesta interès per treballar en altres mitjans d'expressió, com el baix relleu i l'escultura. Neix la seva única filla, Maria Dolors, a Barcelona. A Mont-roig realitza les primeres obres tridimensionals. Primera exposició individual als Estats Units, a la Valentine Gallery de Nova York.
1931
A Mont-roig comença una sèrie de pintures damunt paper Ingres i de pintures objecte.
|
1932
A través de Joan Prats coneix Josep Lluís Sert. Decideix passar més temps a Barcelona. Viu i treballa a la casa familiar, al passatge del Crèdit, 4, fins al 1936. Treballa en una nova sèrie d'objectes. Fa el teló, l'escenografia, el vestuari i els objectes del ballet Jocs d'infants produït pels ballets Russos de Montecarlo, amb música de Georges Bizet, llibret de Boris Kochno i coreografia de Léonide Massine. Primera exposició individual a la Pierre Matisse Gallery de Nova York.
|
|
|
1933 - 1938 |
1933
Treballa en una sèrie de divuit collages i a continuació en les pintures que en deriven. Edició del primer llibre amb aiguaforts, Enfances, de Georges Hugnet.
1934
Signa contracte amb Pierre Matisse, que el representarà als Estats Units.
1936
Comença una sèrie de vint-i-set pintures damunt masonite. Va a París amb l'obra recent, que havia de ser exposada a Nova York. A causa de la guerra civil espanyola decideix quedar-se a París. La seva dona i la seva filla es reuneixen amb ell. Viuen a França fins al 1940.
|
1937
Viu i treballa en un apartament del bulevard Auguste Blanqui, 98. Assisteix a sessions de model a l'Académie de la Grande Chaumière, on fa un gran nombre de dibuixos. Realitza una gran pintura mural, El segador (Pagès català en revolta), per al pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Internacional de París, projectat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa.
1938
Treballa l'aiguafort i la punta seca amb Marcoussis i fa els tiratges als tallers de Roger Lacourière i Stanley W. Hayter.
|
|
|
1939 - 1942
|
1939
A l'estiu deixa París i lloga una casa, Clos des Sansonettes, a Varengeville-sur-Mer, Normandia, on s'està fins al maig de 1940.
1940
El mes de gener comença una sèrie de 23 aiguades, que continua a Palma de Mallorca i acaba a Mont-roig el setembre de 1941. Aquesta sèrie serà coneguda més endavant amb el nom de Constel·lacions. A final de maig l'exèrcit alemany bombardeja Normandia i Miró decideix tornar a Espanya amb la família. S'instal.la a Palma de Mallorca.
|
1941
Primera gran retrospectiva al Museum of Modern Art de Nova York. L'organització i el catàleg són de James Johnson Sweeney.
1942
Continua treballant exclusivament en obres damunt paper. Torna a Barcelona i s'instal·la al passatge del Crèdit, 4.
|
|
|
1943 - 1947
|
1943
Continua treballant en obres damunt paper, amb una sola excepció coneguda, Pintura amb marc modernista, de la col·lecció Prats.
1944
Fa els primers treballs de ceràmica, aprofitant el material d'una fornada defectuosa feta el 1941 per Josep Llorens Artigas. Tots dos comencen d'aquesta manera una primera etapa de col·laboració, que s'estén fins al 1947.
S'edita la sèrie de cinquanta litografies seves coneguda amb el nom de Sèrie Barcelona, sota els auspicis de Joan Prats.
Torna a la pintura damunt tela, que pràcticament havia abandonat des de l'any 1939.
|
1945
Treballa en diverses sèries de grans pintures.
1946
Fa les primeres escultures en bronze.
1947
Va per primera vegada als Estats Units, on ha de fer una pintura mural per a la Gourmet Room del Terrace Plaza Hotel de Cincinnati. Durant l'estada a Nova York freqüenta el taller de Stanley W. Hayter, Atelier 17, on aprofundeix en les tècniques del gravat. Participa en l'exposició "Le Surréalisme en 1947: Exposition internationale du surréalisme", a la Galerie Maeght de París, organitzada per André Breton i Marcel Duchamp.
|
|
|
1948 - 1952
|
1948
Primera exposició individual a la Galerie Maeght de París. Aimé Maeght és el seu nou representant a França.
1949
Aquest any i el següent alterna dos tipus de pintura, l'una més reflexiva i l'altra més gestual i impulsiva. Instal.lat a Barcelona, va sovint a París, com també els anys següents, cosa que aprofita per fer obra gràfica. Treballa a la impremta Mourlot (litografia) i a l'Atelier Lacourière (gravat). L'activitat en el camp de la ceràmica i l'escultura és també cada cop més intensa. Exposició a les Galerías Layetanas de Barcelona, patrocinada per Cobalto 49.
|
1950
S'està a Barcelona. Viu i treballa al passatge del Crèdit, 4, fins a la tardor, quan va a viure a un apartament del carrer de Folgaroles, 9, on també treballa, tot i que manté el taller del passatge del Crèdit. Comença a treballar en la pintura mural del menjador de Harkness Commons, a la Harvard University, encarregada per Walter Gropius i que acaba l'any següent.
1951
A Mont-roig treballa l'escultura en un taller que s'ha fet construir al mas.
1952
Va per segona vegada als Estats Units.
|
|
|
1954 - 1961
|
1954
Comença una nova etapa de col·laboració amb Josep Llorens Artigas a Gallifa. En dos anys fan més de 200 peces de ceràmica.
1955
Fa una sèrie de pintures damunt cartó i deixa la pintura fins al 1959. Continua treballant en ceràmica i obra gràfica.
1956
Ven el pis del passatge del Crèdit i es trasllada definitivament a Palma de Mallorca, on s'ha fet construir una casa i un taller dissenyat per Josep Lluís Sert.
|
1958
Inauguració dels dos murals de la UNESCO, a París. El projecte rep el Guggenheim International Award.
1960
Treballa amb Josep Llorens Artigas en el mural de ceràmica per a Harkness Commons, Harvard University.
1961
Surt publicada la gran monografia de Miró, escrita per Jacques Dupin.
|
|
|
1962 - 1968
|
1962
Retrospectiva al Musée National d'Art Moderne de París.
1964
Inauguració de la Fondation Maeght, obra de Josep Lluís Sert, i del "Laberint", amb escultures de Miró i ceràmiques de Miró i Artigas, a Sant Pau de Vença.
1966
Fa les primeres escultures monumentals de bronze, Ocell solar i Ocell lunar. Exposició retrospectiva al Museu Nacional d'Art de Tòquio. Va al Japó per primera vegada. Hi coneix el poeta Shuzo Takiguchi, autor de la primera monografia sobre Miró.
|
1967
Instal·lació d'un mural de ceràmica, fet en col·laboració amb Josep Llorens Artigas, al Solommon R. Guggenheim Museum de Nova York. Li concedeixen el Carnegie International Grand Prize de pintura.
1968
Darrer viatge als Estats Units. És nomenat doctor honoris causa per la Harvard University. Exposicions retrospectives a la Fondation Maeght, de Sant Pau de Vença, i a l'Antic Hospital de la Santa Creu, de Barcelona, patrocinada per l'Ajuntament.
|
|
|
1969 - 1975
|
1969
Exposició "Miró otro", al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Amb aquest motiu, pinta els vidres de la façana de l'edifici (acció efímera que desapareix en acabar l'exposició).
1970
Mural de ceràmica i pintura mural per al Pavelló del Riure, promogut per les companyies japoneses del gas a l'Exposició Internacional d'Osaka. Conjuntament amb Artigas, fa un mural de ceràmica monumental per a l'aeroport de Barcelona.
|
1972
Queda legalment constituïda la Fundació Joan Miró, Centre d'Estudis d'Art Contemporani, de Barcelona. Josep Lluís Sert es fa càrrec del projecte arquitectònic.
1975
La Fundació Joan Miró, Centre d'Estudis d'Art Contemporani, de Barcelona, obre al públic. Exposa una àmplia selecció de pintures, escultures, sobreteixims i obra gràfica del seu fons inicial.
|
|
|
1976 - 1979
|
1976
Queda instal·lat el paviment de ceràmica al Pla de l'Os, a la Rambla de Barcelona. Inauguració oficial de la Fundació Joan Miró, de Barcelona, amb una exposició de dibuixos, seleccionats del fons donat per l'artista.
1977
Amb la col·laboració de Josep Royo, fa un tapís monumental per a la National Gallery de Washington D.C., i comença el que es troba a la Fundació Joan Miró. Pinta el material escènic per a Mori el Merma, ajudat pels actors del Teatre de la Claca.
|
1978
Exposició retrospectiva al Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid, organitzada en col·laboració amb la Fundació Joan Miró de Barcelona. Estrena de Mori el Merma al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, presentat per la companyia Teatre de la Claca, amb ninots, màscares i decorats pintats per Joan Miró. Inauguració de l'escultura monumental Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametllers, al barri de La Défense de París.
1979
Inauguració dels vitralls de la Fondation Maeght, fets en col·laboració amb Charles Marcq, amb qui també fa uns vitralls per a la Capella Reial de Saint-Frambourg, Fundació Cziffra, de Senlis. És nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
|
|
|
1980 - 1983
|
1980
El rei Joan Carles I li lliura la Medalla d'Or de les Belles Arts de l'Estat espanyol.
1981
Inauguració de l'escultura monumental coneguda amb el nom de Miss Chicago, a la Brunswick Plaza de Chicago.
1982
Instal·lació de l'escultura monumental Dona i ocell al parc Joan Miró de Barcelona, espai que abans ocupava l'antic escorxador.
|
1983
Diversos actes i exposicions arreu per festejar el norantè aniversari de Miró. Exposicions "Joan Miró: A Ninetieth-Birthday Tribute", al Museum of Modern Art de Nova York, i "Joan Miró: anys 20. Mutació de la realitat", a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Inauguració d'una escultura monumental al pati de l'Ajuntament de Barcelona. El 25 de desembre Joan Miró mor a Palma de Mallorca. És enterrat al cementiri de Montjuïc de Barcelona.
|
|
|
|
Xarxes 
RSS 
Podcast
Subscriu-te
